DIAGNÒSTICS
El fet de treballar en una consulta pública de Salut Mental, proporciona una gran experiència sobre el malestar i les preocupacions de les persones. Persones que pateixen un trastorn mental o una situació de crisis i d'estrès que d'alguna manera interfereix en la qualitat de la seva vida.
Entenem per trastorn mental un patró del comportament o un estat psicològic de significació clínica que, qualsevol que en sigui la causa, cada individu ho manifesta com una disfunció del seu comportament, psicològica o biològica. Aquesta manifestació la considerem símptoma quan apareix associada a un malestar, a una discapacitat o un risc significativament augmentat de morir o sufrir dolor, una discapacitat o una pèrdua de la llibertat.
El DIAGNÒSTIC es fa a travers de l'Entrevista Clnica i amb l'ajuda dels Tests (Psicometria) adequats per a cada patologia. La classificació pel DSM-V ens permet homologar els diagnòstics amb altres professionals de la psiquiatria o psicologia. És la classificació reconeguda per la comunitat internacional, junt amb el CIE-10.
Certes PROVES COMPLEMENTÀRIES mèdiques podran ser sol.licitades en funció de cada cas.
TRACTAMENT
podrà ser mèdic a base de psicofàrmacs i/o psicoteraputic, segons el cas.
-
Psicofàrmacs: L'ús de psicofàrmacs està reservat per a aquelles persones que pateixen una malaltia mental que requereixi la intervenció mèdico-psiquiàtrica. La prescripció l'ha de fer el metge que valorarà els riscs i beneficis, serà una prescipció responsable i assequible. Actualment tenim molts fàrmacs a l'abast de la medicina que fa que certes malalties mentals es curin o en el pitjor dels casos ensordeixi les manifestacions clíniques podent mantenir una adequada qualitat de vida. Hi ha certes malalties que anomenem Trastorn Mental Greu, el tractament esdevé més complicat i cal introduïr també les tècniques de psicoteràpia i de rehabilitació.
-
Psicoteràpia:és un tractament de naturalesa psicològica adreçada a ajudar a les persones a superar dificultats com per exemple els problemes interpersonals i/o relacionals, l'ansietat i l'estrès, la depressió, els problemes d'autoestima, les conseqüències de la pèrdua i el dol, els problemes de personalitat, les seqüel·les del trauma, l'abús o el maltractament i els problemes psicosomàtics. Pot ser el tractament principal, o tractament associat al psicofarmacològic. La psicoteràpia gaudeix d'un ampli domini científico-professional especialitzat, que s'especifica en diverses orientacions teòrico-pràctiques.
Existeix una gran diversitat de corrents, formes i conceptes teòrics en les psicoteràpies però les caractéristiques comuns són:
- El contacte directe i personal entre el psicoterapeuta i qui fa la consulta, principalment a través del diàleg.
- La qualitat de «relació terapèutica», del context de comunicació, això és, una relació d'ajuda destinada a generar un canvi al usuari.
- La PSICOTERAPIA INDIVIDUAL: és un procés de comunicació entre un psicoterapeuta i la persona que acudeix a la consultar i que cerca un canvi en la conducta, actituds, pensaments o afectes d'un individu amb l'objectiu d'augmentar el seu benestar.
- La PSICOTERAPIA FAMILIAR
